El PSC, ahir, avui, demà.

Ahir els i les socialistes de Molins de Rei varem celebrar una assemblea per aprovar les esmenes a la ponència del nostre 11è. Congrés que celebrarem a la ciutat de Barcelona, i per escollir als delegats i les delegades que ens hi representaran. Ens va acompanyar el nostre company d’agrupació, l’actual Secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza que va fer en la seva xerrada un ampli recorregut per l’actualitat política i per les respostes que els socialistes catalans estem aportant a l’actual situació política del nostre país. El seu missatge final fou molt clar, el nostre és un partit que aporta solucions als problemes dels ciutadans i no que trasllada els seus problemes a la ciutadania.

Però vull tornar al congrés del nostre partit i recordar que ara (concretament el proper 16 de juliol) farà 30 anys que la federació catalana del PSOE, el PSC- Reagrupament i el PSC-Congrés es van unificar i varem crear el PSC, tal i com explica el meu amic Oscar al seu bloc.

Al nostre municipi no existia cap secció local formal que participés al congrés de la unificació, però es començava a crear el que als pocs mesos va ser una realitat, la fundació de l’agrupació local que l’any vinent farà 30 anys, fet que els socialistes i les socialistes molinencs recordarem amb una gran celebració.

Ha estat molta la gent que ha passat per la nostra agrupació; alguns encara hi són com a militants i d’altres per diversos motius s’han anant desvinculant, uns per voluntat pròpia, altres perquè varem marxar a altres municipis i d’altres ens van abandonar definitivament encara que els portem al nostre record. A aquests últims i amb el risc de deixar-me algú vull dedicar aquest article. En primer lloc al company Joan Herrero vell lluitador republicà que va patir presó i repressió franquista i que va ser un dels membres fundadors de la nostra agrupació; a continuació igual d’importants per al projecte socialista i compromesos fins al final amb el seus ideals companys com ara: Agudo, Saura, Vicente, Garcia Mondejar, Ladevesa, Ribé, o el més jove de tots el company i amic Josep Antoni Comas. Són molts més, alguns no varem ser militants de carnet però si de cor; per a tots els el meu agraïment i el meu record.