Molta expectativa a la xarxa

Que l’elecció del candidat del PSC generava molta expectativa entrava dins del previst ja que els darrers mesos era molta la gent que especulava amb qui seria. Però he de reconèixer que no imaginava que fos tan gran. Des del mateix dia de la seva elecció per la nit, el dilluns passat, fins avui és molta la gent que ens ha felicitat per la decisió de presentar el Xavi i això ens dóna empenta per continuar treballant.

Però el més sorprenent ha estat la reacció de la xarxa ja que des del moment que va sortir la notícia per la blogosfera el conjunt de blocs socialistes de Molins de Rei han rebut més de 900 visites (en només dos dies); això ens confirma l’expectativa que genera la candidatura del PSC. El meu Bloc ha tingut més de 320 pàgines visitades i això s’agraeix. Però no som els únics que han vist incrementades les seves visites, altres blocs “confidencials” també han vist com la notícia més visitada era precisament la del nomenament del Xavi Paz com a cap de llista del PSC a Molins de Rei; sembla que una altra vegada som el centre de la discussió política. Moltes gràcies a tots.

Xavi Paz el millor Alcalde per Molins de Rei

Ahir a la nit els i les socialistes de Molins de Rei vàrem escollir per unanimitat al Xavi Paz com candidat a Alcalde per a les properes eleccions municipals encapçalant la llista socialista.
El Xavi pren el relleu de la Carme Figueras que després de liderar el nostre projecte dos mandats i d’aconseguir guanyar les darreres eleccions deixa el llisto molt alt. Son molts anys de dedicació al projecte socialista i a la nostra Vila, ha estat regidora des de el 1983 fins al juny del 2006 quan va ser nomenada Consellera de Benestar i Família del darrer Govern de Pasqual Maragall, durant aquest anys a estat diputada al Congrés i desprès al Parlament de Catalunya on en l’actualitat es la Portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista. De ben segur que la seva feina continuarà donant fruits a la nostra Vila. Vull agrair a la Carme el seu esforç i la seva dedicació aquest darrers anys. Gràcies Carme.

Amb el Xavi s’obre una nova etapa del PSC a Molins de Rei que, com altres municipis del nostre entorn, fem una aposta per la renovació i per un estil diferent de fer política pensant en la gent , en les seves inquietuds, els seus interessos i dificultats però a l’hora aprofitant l’experiència que ens dóna el ser un partit de govern a molts municipis catalans.
Els socialistes de Molins som ambiciosos, treballadors, oberts i amb perspectiva de futur volem un projecte nou, modern i renovat per al nostre municipi, no poden continuar al “ralenti” del govern de IC que ens porta cap d’immobilisme i que ha convertit Molins de Rei en una Vila sense llum. Nosaltres hem d’aprofitar el màxim del capital que té la nostra Vila i les persones que viuen, treballen o la gaudeixen, per poder tenir un Molins de Rei amb lideratge de debò amb tots els seus potencials.

Volem aprofitar l’experiència dels que ara fa molts anys van iniciar el nostre projecte a Molins, gent com el Joan Barrios el Francesc Lucas, Rafa Giménez, Paco Martínez o el meu pare entre molts altres que allà pel finals del anys 70 van iniciar la feina del PSC que ara tenim. De companys que ja ens han deixat com el Joan Herrero, Pedro Vicente, José A. Comas o mes recentment el Salvador Ladevesa i l'Ernest Ribé que no han pogut veure el que ahir vàrem viure amb la proclamació del Xavi com a candidat, o de les ultimes incorporacions al projecte socialista de MdR, de tots hem après i aprenem cada dia que la nostra tasca és aparentment tant simple com difícil “millorar la qualitat de vida dels Molinencs i les Molinenques”.

El Xavi Paz representa tot això. És el canvi la renovació i també l’experiència, però sobretot es la persona que liderarà el Molins de Rei de demà.
Ara el mes difícil és fer arribar als i les ciutadanes de la nostra Vila les nostres propostes, com volem assolir el repte de tenir una Vila competitiva, amb un nivell d’equipaments alt, amb els problemes de mobilitat resolts, i en definitiva de com resoldre els problemes que la vida diària ens genera.

Ara es el moment de canviar i aposta per un bon equip i jo estic convençut que el millor equip el té el PSC de Molins de Rei amb el Xavi Paz al capdavant.

Cervelló un exemple per Molins de Rei

El passat dia 15 de desembre vaig assistir a la inauguració de la nova biblioteca de Cervelló convidat per l’alcalde de la Vila Angelino Maestro. Per mi va ser un moment especial ja que aquella obra és la culminació d’una sèrie de projectes que els i les socialistes de Cervelló van començar ara fa 8 anys quan la candidatura encapçalada per l’Angelino va guanyar les eleccions. Jo vaig tenir l’honor d’incorporar-me al seu equip com a Coordinador de l’alcaldia. Vàren ser anys intensos i de molta feina, de moltes ganes de fer coses i de pocs recursos; també d’aprenentatge, sempre he dit que els més de cinc anys que vaig passar a Cervelló van ser com un “màster”.

Haig de reconèixer que al principi no veia clar que totes les coses que volíem tirar endavant es poguessin realitzar, amb l’alcalde discutíem molt sobre aquesta qüestió, però ell tenia molt clar el que volia i on ho volia, la resta “es cosa tuya” és a dir, dir el com ho aconseguiríem. Tot allò em va servir per conèixer gent com els regidors del PSC de Cervelló: el Marià Sala, la Marisa Jiménez, el José Antonio Artimez, el Xavier Ballber que desgraciadament ens va abandonar aquest estiu sense poder veure acabats alguns dels projectes que ell mateix havia començat a principis del mandat, i el Primer Secretari del PSC a Cervelló Xavi Maestro que al 2003 es va incorporar com a regidor. Tot això no es podria haver fet sense l’ajuda del socis del Govern, Units per Cervelló que amb l’Anton Guitart al capdavant van donar estabilitat durant el mandat, i dels treballadors de l’ajuntament alguns dels quals amb un nivell i una capacitat de gestió que sobta que encara continuin treballant en un ajuntament de només 7.000 habitants i sense els quals no podriem haver aconseguit la transformació de la institució i del municipi i amb alguns dels quals puc presumir de mantenir una gran relació. Tots tenien les seves particularitats però un únic objectiu, millorar la qualitat de vida del Cervellonins.

Vull destacar varies de les coses que es van fer o iniciar aquells anys com la primera Escola Bressol municipal de Cervelló, posada en marxa el mandat anterior encara que haig de dir que aquest curs ja ha començat a funcionar la segona Escola Bressol que dona total cobertura al municipi en places d’escoles bressol; el nou camp de futbol el qual des d’ aquest any compta també amb gespa artificial; el complex esportiu Ceraqua que comprèn una piscina coberta i diversos espais per fer gimnàstica i altres activitats esportives i que en breu es veurà completat amb el nou pavelló cobert que es farà al costat; la remodelació de la carretera de Santa Maria, vial de la Diputació de Barcelona que comunica el centre del poble amb diverses urbanitzacions i que ara compta amb un passeig per a vianants i enllumenat; la creació de 6 nous parcs infantils; l’adequació de la nova seu de la Policia; la cessió de locals per diverses entitats de la vila com el Casal de la Dona o el Grup de Recerca; la promoció conjuntament amb l’IMPSOL de 57 habitatges de protecció oficial; el nou ambulatori que entrarà en servei a partir del juny d’aquest any; la gestió del Casal d’avis per part municipal, anteriorment ho feia Caixa Penedès; el servei de Bus urbà que apropa les urbanitzacions del municipi al centre del poble i al Bus interurbà; i com no la inauguració de la tant reivindicada variant del la N-340 al seu pas per Cervelló i de les millores que l’actual equip de govern va incorporar al projecte.
També destacar totes les polítiques socials, culturals i esportives que es van iniciar durant el mandat anterior i que per inexistents a la Vila van ser novedoses, així com la incorporació del nou servei de neteja i recollida d’escombraries i el manteniment dels parcs i jardins inexistent fins l’arribada del PSC al govern de la Vila.

Tot això s’ha fet en 8 anys, posar a la Vila de Cervelló en el seu lloc amb un nivell d’instal·lacions i serveis que encara no tenim a la nostra, Molins de Rei, que continua amb el “fem el que podem” i que no encara els reptes de futur amb ambició tal i con van fer els socialistes de Cervelló ara farà vuit anys.

Llei de dependència

El passat dia 30 de novembre es va aprovar al Congres del diputats la Llei per a l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, una llei basada en els principis d’universalitat, equitat i igualtat i que desenvolupa un sistema d’atenció integral i integrat i que va entra en vigor el dia 1 de gener de aquest any.
Amb l’aprovació d’aquesta llei, el Govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero dóna compliment a un dels seus compromisos socials més ambiciosos que conformarà el quart pilar de l’Estat del Benestar.

ETA, la no tregua y el Pulsómetro

Hoy quiero recomendar dos lecturas, la primera un articulo de Maruja Torres publicado en el diario El País sobre el ultimo atentado de ETA titulado G+H=etarra, y la otra sobre un blog de un vecino de Molins de Rei además de buen amigo mío titulado El Progresista donde hace un acertado análisis de la situación política actual.

Por ultimo y dirigido a los que les gustan las encuestas, un vistazo al Pulsómetro, encuesta que realiza periódicamente la Cadena Ser sobre la situación política y que vuelve a dar una ventaja de seis puntos al PSOE sobre el PP y castiga la actitud de Mariano Rajoy sobre su actuación en política antiterrorista.

Jordi Hereu la nova generació

El proper dissabte dia 27 de gener el Consell Nacional del PSC del qual sóc membre escollirà al candidat del nostre partit a l’alcaldia de Barcelona; no cal dir que la nostra candidatura l’ encapçalarà en Jordi Hereu. En Jordi va ser escollit alcalde de la ciutat el passat 8 de setembre en substitució de Joan Clos que va ser nomenat ministre d’indústria.
La seva elecció va ser una gran sorpresa per tothom per la rapidesa de la decisió i pel repte que significava per al PSC renovar el seu cap de llista a menys d’un any de les eleccions municipals. Al principi també em va sorprendre el canvi però ràpidament vaig entendre que era el moment adequat per prendre aquella decisió. Fa anys que els i les socialistes varem entendre que els ciutadans i les ciutadanes demanen noves respostes als nous problemes als quals ens enfronten cada dia. La societat catalana i les nostres ciutats i pobles d’avui no són ni de bon tros les que es van trobar els polítics de la transició. Va ser gràcies a ells que les persones que ens dediquem a fer política podem gestionar les nostres viles; gent com en Narcís Serra (PSC) primer alcalde de la ciutat de Barcelona; en Frederic Prieto (PSUC) de Cornellà, Agustin Marina (PSC) de Castelldefels o la nostra primera alcaldessa l’Antònia Castellana (PSUC) que van assumir el repte de començar una tasca difícil però efectiva.
Ara però cal enfrontar-se als nous problemes que genera una societat canviant i globalitzada i aquesta és l’aposta que el PSC va fer en el seu moment als municipis. Aquesta generació de persones joves són les que els darrers quatre anys han assumit el repte de renovar la política a Catalunya des dels municipis demostren que som capaços de solucionar els problemes de la gent. Jo he tingut la sort de conèixer personalment a molts d’ells als darrers anys, primer amb la meva responsabilitat com a Secretari d’organització de la Joventut Socialista de Catalunya i després al partit on hem treballat junts, units sobretot per uns ideals però també per una realitat generacional.
El Jordi Hereu és l’exemple de renovació generacional més conegut però són varis els alcaldes i alcaldesses socialistes amb un perfil semblant al seu: Carles Ruiz de Viladecans, Juan Antonio Vázquez de Sant Feliu de Llobregat, Teo Romero de Santa Margarida de Montbui, Pilar Díaz d’Esplugues de Llobregat, Joan Ignasi Elena de Vilanova i la Geltrú o Marcel Esteve de Vilafranca del Penedès.

L’habitatge un greu problema

Avui us deixo amb un article força interessant sobre l’habitatge i com des de l’acció publica si que es pot actuar per solucionar el problema. L’autor Juan Manuel Bermúdez es arquitecte, i un bon amic.

La possibilitat de disposar d’un habitatge adequat a les necessitats de cada llar és un dret reconegut per totes les constitucions europees, i la garantía d’aquest dret és responsabilitat de les administracions públiques.

Actualment el sector immobiliari està immers en un discurs merament mercantilista. Ja no parlem de cóm han de ser els habitatges, o com s’han d’agrupar, és a dir, no parlem de tipologia arquitectònica ni d’urbanisme en sentit general. Ara la discussió és el preu de l’habitatge, per ser més concrets de la seva desorbitada escalada. Parlem del mercat immobiliari i veiem com un dels agents d’aquest sector, els promotors, s’han convertit en estrelles del mon econòmic i empresarial, o de com les constructores passen d’uns grups financers a d’altres de la nit al dia. Veiem com l’habitatge, producte estrella d’aquest mercat, és un producte d’inversió.

I així les coses, com el mercat és lliure, i el preu de l’habitatge el regula l’oferta i la demanda, cada dia més sectors de població queden exclosos d’aquest mercat, o per tant del dret constitucional d’accedir a un habitatge digne i adequat.

L’administració ha d’intervenir decididament per tal de pogué regular aquest mercat i, probablement, la millor manera que té és mitjançant el foment i la promoció d’habitatge protegit.
Actualment, la legislació vigent a Catalunya obliga a reservar un 20% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, per a la construcció d’habitatges de promoció pública, i un 10% addicional, en poblacions de més de 10.000 habitants, per a la construcció d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible.
Aquest percentatges es demostren clarament insuficients per tal de donar resposta satisfactòria al problema plantejat.

De vegades no cal inventar res, només cal mirar al nostre voltant i aprendre del veí.
En aquest sentit l’exemple de Vitoria-Gasteiz pot esdevenir clarificador.
Vitoria-Gasteiz és una ciutat de poc més de 220.000 habitants i porta més d’una dècada practicant una política activa en matèria d’habitatge protegit, fins a l’extrem que, en l’actualitat, el 70% dels nous habitatges són protegits. D’aquesta manera l’ajuntament i el govern Basc conjuntament són els actors principals del seu mercat residencial, tant en la seva vesant d’habitatge de venda com de lloguer.

Aquesta important intervenció permet una oferta d’habitatge protegit, en aquest any, del 45 % del total del mercat ( habitatge lliure i usat) en venda, i gairebé el 95% pel que fa a l’habitatge en lloguer.

La traducció immediata d’aquestes xifres en els preus és la següent: En tant que l’habitatge nou lliure es ven a uns 3.900 €/m2, i l’usa’t a uns 3.800 €/m2, l’habitatge protegit té un preu inferior als 1.300 €/m2.

En el mercat de lloguer tenim uns 885 €/mes del lliure front a uns 305 €/mes del protegit.

Malgrat això el preu de l’habitatge lliure continua essent car. ¿ On esta, doncs, la intervenció en el mercat?.

A banda dels canvis de comportament dels compradors, doncs, cada vegada més el comprador compara un habitatge lliure amb un protegit, pràcticament igual al anterior, però amb un preu molt inferior,o de la dilatació en el temps de venda dels habitatges lliures, només cal repassar les dades del primer semestre de la “Sociedad de Tasación”, per constatar que l’augment del preu de l’habitatge lliure ha estat d’un 1,5%, en tant que, a Catalunya, el increment és d’un 8,8%.

Conclusions:

Veiem, doncs, que existeix la possibilitat d’incidir en el mercat immobiliari per part de l’administració, i, per tant, de regular i facilitar l’accés a l’habitatge dels sectors de poblacions exclosos pel increment actual de preus.

No s’ha analitzat aquí les particularitats del sistema Basc, ni la complexitat legislativa i conceptual que implica l’exemple de Vitoria-Gasteiz, únicament s’ha pretès posar de manifest que existeixen mecanismes reals d’intervenció, a banda del fal·laç argument de la manca de sòl, que permeten assolir els objectius de fer assequible l’accés a l’habitatge a la majoria de la població.

Per tant, fora bo, iniciar els treballs i estudis adients per tal de variar la legislació actual, al objecte d’establir els mecanisme necessaris per assolir percentatges, substancialment superiors als actuals, en relació a la reserva de sostre per habitatge de protecció pública o objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible.

Ara les municipals

El diumenge 27 de maig els electors i les electores tornem a les urnes per designar els nostres representants municipals. Els socialistes de Molins de Rei afrontem el repte amb il·lusió i energies renovades i amb molta força, la que ara fa quasi quatre anys ens va portar a ser la força més votada de la Vila, però que un pacte “nacionalista” (IC, ERC-AM, CiU) no va permetre que la nostra companya Carme Figueras arribés a l’alcaldia. Nosaltres sempre hem defensat que l’alcaldia havia de recaure al partit d’esquerres més votat, tal com diu el nostre 1er. Secretari del Partit al Baix Llobregat Antoni Balmón (foto) a El País, com sempre havia passat a la nostra Vila però Iniciativa va creure que el resultat també els legitimava a ells a aconseguir l’alcaldia.
Personalment crec que és legítim el que va passar però també sóc de l’opinió que això no afavoreix la percepció que els ciutadans tenen de la política, sobretot quan veuen que en un mateix mandat el poble té dos alcaldes. Ara bé. dit això hem après dels errors que vàrem poder cometre i ara ens trobem amb un altra oportunitat per exposar als nostres vilatans allò que els socialistes pensem que és el millor per Molins de Rei.
Els i les socialistes de Molins continuarem treballant per ser la primera força política de la Vila i aconseguir els acords necessaris per poder fer un Govern amb el mateix tarannà que ha portat a José Montilla a la presidència de la Generalitat. Creiem que més enllà dels debats dels repartiments de poder de l’alcaldia el que la nostra Vila necessita és un lideratge clar que li permeti veure el futur amb més optimisme, amb uns objectius clars i un model de Vila integrador.
Crec que són moltes les oportunitats perdudes els darrers anys, tenint un model esgotat de poble que no soluciona la gran majoria dels problemes de la gent .Els polítics no podem governar d’esquenes a la gent sense afrontar el reptes que els mateixos ciutadans i ciutadanes ens demanen.
Els i les Socialistes de Molins de Rei estem preparats per afrontar els nous reptes i els nous problemes però també per solucionar els antics, aquells que després de varis anys de govern de la Vila liderat per part de IC, aquest no ha tingut capacitat de solucionar.