Debats després de les eleccions

Després de les eleccions tots els partits estem immersos en els debats i anàlisi del nou panorama polític que les eleccions municipals han deixat a Catalunya i també en com afrontar les properes eleccions generals que en principi es celebraran al març de l’any vinent.

Així, la renúncia de Pascual Maragall a la presidència del nostre partit, el PSC, ha quedat absolutament amagada pels bons resultats obtinguts als diferents municipis catalans amb 277 alcaldes i alcaldesses socialistes, una cinquantena més que fa quatre anys.

A CiU la pèrdua de les darreres eleccions i sobretot la de la ciutat de Tarragona i les Diputacions de Lleida i Girona, on els pactes l’han relegat a l’oposició, ha fet que aflori el debat del lideratge de la federació i les divergències d’estratègia entre Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, aquest darrer presumible candidat de la coalició a les pròximes eleccions generals i etern candidat a dirigir un ministeri a Madrid.

A ERC són varis els sectors enfrontats, tot i que les eleccions municipals han anat força bé ja que es consoliden com a tercera força a Catalunya i tenen més alcaldes i regidors, la pugna per veure qui serà el candidat a les properes eleccions autonòmiques ha començat i els sectors de Carod, Puigcercós i Carretero continuen a la grenya.

A IC les coses semblen més tranquil·les, tot i perdre vots la formació ecosocialista té més regidors i alcaldes que fa quatre anys però cada vegada que passen eleccions municipals veuen que les seves expectatives van a la baixa.

El PP ja va tenir el seu debat just abans de les eleccions amb l’aparició estel·lar del grup de debat de la número dos a les darreres eleccions autonòmiques, Montserrat Nebrera, però ara, hem de veure com afrontaran les properes generals

I Ciutadans, aquest partit creat per intel·lectuals per regenerar la vida política, que a les darreres eleccions autonòmiques varen aconseguir tres diputats i que a les eleccions municipals van fitxar a “destacats dirigents” d’altres formacions polítiques ja estan dividits en CINC tendències i és que sembla ser que els destacats dirigents que varen fitxar eren la “crème de la crème” de la resta de formacions, i és que un ha de vigilar a qui fitxa!.