Polítiques de pactes

Aquests darrers dies hem viscut el procés d’arribar a acords que les forces polítiques del nostre país fem per aconseguir l’objectiu de governar a les nostres viles, ciutats i en alguns casos les comunitats autònomes.

Els acords són molt diversos i és que les dinàmiques locals són molt variades. És per aquest motiu que molts podem entendre que a pobles petits es puguin generar acords entre partits que a nivell nacional ningú entendria, com per exemple ERC i PP que han arribat a acords com a mínim a tres municipis de Catalunya, com per exemple a Palau-solità Plegamans, on conjuntament amb CiU han tret l’alcaldia al PSC la llista mes votada.

El que potser no és tan normal és veure com a gran ciutats els polítics arriben a fer pactes poc raonables i és que la gent no entén els pactes entre forces tan dispars com IC i PP les quals han arribat a un acord per governar, conjuntament amb CiU, la ciutat de Cerdanyola del Vallès, on el PSC va ser la força més votada (algú es pot imagina IC-ENMR pactant amb el PP de Molins, jo no).

Aquesta manera de fer política passa factura a les forces que com IC de Cerdanyola fan pactes per tal de mantenir el poder a qualsevol preu, sense tenir un mínim de principis morals i ètics. Cal recordar que ara fa quatre anys aquesta mateixa força va pactar amb altres partits per treure varies alcaldies al PSC, Collbató, Molins de Rei, Esparraguera i la mateixa Cerdanyola van ser el botí que varen treure de les eleccions del 2003. A les darreres eleccions el PSC ha recuperat l’alcaldia de Collbató amb majoria absoluta i la d’Esparraguera on la nova alcaldessa és Paca Fosalba del PSC; a Molins de Rei ja sabeu el resultat i a Cerdanyola com ja he comentat han pactat amb la dreta.

Més enllà dels acords ara hem de veure la capacitat de tots els nostres governants per gestionar les nostres viles i ciutats, i és que penso que alguns no acabaran bé el mandat, doncs en política no val tot!